IMPREVISTOS

La bola, una pelota que no bota.

El mundo, un mudo que no vota.

El manco, del Banco de Lepanto.

Del espanto, el disgusto y de él…

el susto, y del sabor (¿qué sopor?)

el gusto por el dinero y el horror.

Del adverbio, el soberbio, y de él

…quien más, quien menos.

NO SERIA DIMARTS, OI?

Methamphetamine Blues (Mark Lanegan)

Del marasme es nodreix
el caos que em desdibuixa.

De mi ja ben poc queda, i
cedeixo el lloc a l’intrús nihilista:

fugir dels principis, l’empatia
i abominar de tota moral,

 no seguir ningú, desentendre'm
dels fills que tant m'irriten.

Res de menjar ni d’anar al llit
perquè és l'hora o s'ha fet tard.

Consumir amb delit antidepressius,
somnífers, estimulants i Caca-Culo.

I molt cafè. I que no falti mai tabac!
Fumar i fumar per enganyar el temps.

I, sobretot, conèixer dones…
el més sublim de la Creació!

I n'he conegut, i m'han fet feliç,

i ens hem enlluernat i estimat.

Però atès que no m'enamoro,

m'han abandonat, decebudes.

I n’han vingut de noves, per
fer bullir l'olla… i la polla.

Hi penso sovint en alguna;
en d'altres, no gaire;
en poques, gens.

I santornem-hi: caos i anarquia;

colesterol, inanició i cafeïna…

onanisme i ruïdisme musical.

La feina… mal feta,

i el blog, abandonat!

(13 de novembre de 2009; de dalt a baix, 1a i 5a fotos, obra de Perdidaoscuras)

ALTER EGO

(02 de setembre del 2009)

El meu germà és presoner d'un contratemps planetari que l’impel·leix a matar (…o morir) cada vint-i-vuit nits.

Paradoxalment, esdevenir llop l’allibera de la tirania del bé i el mal, dues nocives manilles que condemnen l’ésser humà a copsar la noció de  la transcendència,

que l'esclavitza  i converteix en  una anomalia de la naturalesa, en l'abjecta criatura dubitativa, mentidera i criminal que és.

Loup Garou obeeix només l’instint predador –…o de supervivència?– que dicta la lluna  quan plena desperta.

El Dr. Jekyll és addicte a Mr. Hyde. L'home llop, víctima d'una cruel i inesperada queixalada del destí, és, en canvi, un ésser innocent.

Pels seus neguits arcaics, estats d'ànim alterats, els radicals canvis d'humor,

l'eterna permanència en el dubte i la contradicció,

així com el tan unamunià i genuïnament cors sentiment tràgic de la vida que l'aclaparen, sap que és… un licantrop!

L'ESPERMA FUGAÇ

(abril de 2009-gener de 2010)

Per què collons l'indecorós vertigen

la rebel·lió intestina humilia

i l'ejaculació de precoç titlla?

En vil desplaer culmina la vespertina i

 viril pol·lució que impedeix satisfer

somiant la delejada femella!

NECROFAGIA

Filles indignes, vils germanes, fraternals lladres la memòria dels meus ancestres profanaren i el venerat panteó esdevingué una fètida claveguera on tard o d'hora sucumbiran.

Qüestió de temps...

Venjaré l’ultratge pòstum a la meva mare, gentil moribunda de trista placidesa, assistint amb fruïció a la malsana transformació d'un bell cognom en sinònim d'infàmia.

...o de plats freds.

En tan abjecte espectacle Neró vomitaria. De fet, el pare, tapant-se el nas –un gest senzill per tot consell– ja em previngué de l'existència d'un cau de rates en el si de la família.

GELOSIA

I tu, fraudulent antidisturbis que
foragitaves gelós la salada fruïció
de les llàgrimes de cony que dels
meus lisèrgics ulls molt dilatades
vessaven, puc saber, tros de cabró,
per què collons no et masturbaves?

(gener de 2004/setembre de 2009)