dimarts, 20 de maig del 2014

AMOR A LA CASSOLA

Cuinar-te. Cremar-te.
Incendiar el teu somriure imbècil.
Observar, passiu i embogit,
com et desfiguro el rostre.
Les flames, soterrades, bulliran
el teu cervell estúpid.
Guisar la teva desintegració,
deformar el teu cos preciós.
Desitjo veure’t morir
cridant de dolor.
Miraré la cassola, satisfet
del meu crim venjatiu,
i devoraré els teus pits,
els teus llavis, els teus ulls.
Quan acabi de dinar-te,
eructaré.

dissabte, 1 de febrer del 2014

REGAL

29 de gener del 2014

No era estiu encara
i a la meva era,
erma, trista i desnodrida,
vas brotar fresca i blava
com el mar elegant,
colossal i poderós.
Amb el respecte d’un marí
vaig obrir els braços
per rebre’t plena i sinuosa
en una onada de plaer.
Ara nedo com un peix
lliure, satisfet de viure
al teu medi humit,
amorós i sense fronteres.
Estimo les teves fondàries
insondables, plantoses i sàvies.

dimarts, 24 de desembre del 2013

L'OU O LA GALLINA?

elecció
relació
erecció
fel·lació
pol·lució
delació
reacció
coacció

dilluns, 18 de novembre del 2013

FIGURA DE CERA

Amb gran fredor, inaccessible,
immòbil com un cadàver,
rebia els meus petons càlids,
els quals, als seus llavis petris,
esdevenien marbre.

dijous, 31 d’octubre del 2013

AMISTAT

(Aquest relat és l'antítesi d'un altre que figura al blog i que du per títol Anonimat)


En Joan caminava content per la vorera. Sabia perfectament el que es feia: anava a treballar. No era un acte fet per pura inèrcia, en absolut, era un acte conscient i desitjat que amb el pas dels anys li resultava cada cop més atractiu, més emocionant. La seva feina li agradava i l’omplia.
De sobte, sense veure’l venir, algú se li apropà decidit, amb els braços estesos cap a ell. Es va dur un ensurt de mil dimonis, però en sentir aquella veu segura i potent –“què passa, Joan…?– va reconèixer de seguida en Ramon, un gran amic a qui feia temps que no veia. Es van abraçar tot rient i parlant alhora. Passada la sorpresa inicial, es miraren amb detall i conclogueren que ambdós feien encara força patxoca.
Decidiren anar a fer un cafetó ràpid, atès que tots dos havien d’entrar a treballar en un no res. En començar a fer el gest de dirigir-se al bar més pròxim i tot encenent-se les cigarretes pertinents, en Ramon, distret, tapant-se la cara per evitar que la flama de l’encenedor s’apagués, va ensopegar amb una pell de plàtan. Va caure enrere escandalosament i va quedar estès a terra amb els braços en creu. En Joan li allargà la mà i el va ajudar a alçar-se.
Aleshores van convenir que després d’allò –a en Ramon li havia anat d’un pèl que no es matés– els calia prendre quelcom més fort que un cafè per refer-se. Un whisky potser. I, a més a més, aprofitarien per parlar de com els hi anaven les coses i, si calia, arribarien tard a la feina… Per molt que els agradés la seva professió, la vida són dos dies.

dissabte, 28 de setembre del 2013

IMMERSIÓ

M’enfilo per les parets blanques
dels teus pous celestes
per, un cop a dalt, precipitar-me
vers les teves ninetes
a l’infinit del teu cor.

dijous, 23 de maig del 2013

CIRURGIA EMOCIONAL


Amb un tornavís per la gola
intento descollar el meu cor.
Amb unes pinces
llargues com una tortura
miro d’extreure’l finament.
Un cop a fora, com un vampir,
procuro extirpar-li els sentiments,
tan dolorosos, tan escabrosos,
per alliberar-me del patir roent
que m’abrusa l'ànima.

Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.