CIRURGIA EMOCIONAL

Amb un tornavís per la gola

intento descollar el meu cor.

Amb unes pinces

llargues com una tortura

miro d’extreure’l finament.

Un cop a fora, com un vampir,

procuro extirpar-li els sentiments,

tan dolorosos, tan fastigosos,

per alliberar-me del patir roent

que m’abrusa l'ànima.

PODER

Apuntar-me a un bombardeig.

Esventrar paraules, fets.

I de la carn ensangonada,

mastegar tendrums de fe.

D’entre la sang, un reguitzell

de membres mutilats

demanant clemència…

Ser el puto rei.

NO HI HA RES

Pluja fosca
com la pell grisa
d'una rata morta
nega les meves espatlles
cansades de vida.

Núvols negres
plens de raons
s'abraonen damunt meu
ensorrant el meu cervell
espès i sense sortida.

Miro amunt
i no hi ha res.
Tan sols gotes fredes
que esquitxen els meus ulls
fatídics, cecs i plens de pena.

FATA MORGANA

El record del passat el constreny,

reproduït, multiplicat, en imatges d’un mirall.

El plaer pausat, candent, del moment

retorna vigorós, cruel, vertiginós,

a queixalades humides, explosives.

Desfet, coents llàgrimes de vori

destil·la llur membre rabiós.

D’ella resta el somriure complagut

de l’entrega amorosa i infèrtil.

Inesborrable, la imatge el remet, malmès,

al racó desfigurat d’un temps enllà,

on vol tornar per reviure l’instant perdut.

CARTA DE NAVEGACIÓ

La nau de la meva tristesa

sura a l’estany del meu cor.

Les ones de la meva pena

trenquen a les platges del record,

encara tebi.

S’imposa naufragar el deixant d'ella

per convènce'm que ja no em vol

i, així, poder-la odiar.

TORRE DE VORI

Des de la meva talaia,

assegut, clavat en el present,

miro –que no veig– passar la gent,

coneguda, desconeguda,

però l’anònim sóc jo.

CADENES

La solitud s’aferrava amb força

a llurs turmells.

Estàtic, veia com la vida s’escapolia

entre boscos d’imatges ferotges.

Rapinyaires antipàtiques rosegaven

tendrums de vent, que cruixia

en la foscor del dia…

i a la seva fesomia les arrugues

li escorxaven la mirada…