Estic trist,
sento crits.
Tot és gris.
M’he ferit
i he fugit…
de la vida.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcoholisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alcoholisme. Mostrar tots els missatges
divendres, 13 d’agost del 2010
dimarts, 10 d’agost del 2010
FINIQUITO
Estupor ante un pasado mejor
me descompone, me fractura
en una figura irreconocible…
en una figura irreconocible…
Dudo haber sido otro antaño
y constato dolido que así es.
Creía haber cruzado el Cabo
de Hornos… pero no es así.
Debí de soñarlo diez, quince,
veinte sobrios engañosos años.
Apenas he mojado la puta cama
de un prostíbulo de carretera…
Acabado, hasta la tarea de decir
se me escurre entre los dedos y
rehuye las neuronas de escribir.
dijous, 1 de juliol del 2010
EL RELLOTGE DEL NÀUFRAG
(UPD de Martorell, 18 de maig de 2010)
Perdut. He perdut. Ho he perdut. Ho he perdut tot.
T'he perdut. Us he perdut. M'he perdut. Del tot.
Estic perdut. No sóc. No hi sóc. No toco.
No hi toco. Vaig. Hi vaig. Me'n vaig.
Me n'hi vaig. De pet. Petaré.
No seré. No hi seré.
Deixaré de ser.
Deixaré de ser-hi.
Adéu-siau. Adéu. Siau. Apa. Au.
dissabte, 12 de juny del 2010
CENICIENTA CORRUPTA
(vespre del 10 de març del 2010 al c/ de França; a la imatge superior, William Burroughs)
como la sangre asesina,
repta intravenosa por la
dulzura insulsa del hada
madrina, vieja adicta a
nocivas fantasías.
Ni carrozas, ni varitas
ni chispitas… mas del
fino cristal del zapato
ni chispitas… mas del
fino cristal del zapato
aparece… ¡una chuta!
Y de cortes profundos,
yugulares, borbotean
ingenio e infamia,
una vida agotada.
y el vómito biliar
del sueño roto.
LA PALMA DE LA MÀ
(comunitat terapèutica Mas Taba, entre el 29 y el 31 de maig del 2010)
Quan la buidor més absoluta i el major desinterès copulen donen a llum la insatisfacció més abismal.He sentit esquelles a prop i un pastor escridassant llurs gossos —insignificants però eficients i aparentment feliços— per governar un ramat de cabres boges que se’n volia anar… de putes?
I he descobert la riera. Sota una mena de figuera, sentint la remor del líquid element i bèsties ocultes he restat, com sempre, a l’espera de veure La Serp, que tanmateix no ha fet acte de presència.
A la caixa tonta no he vist la Cindy Lauper ben vestida però sí en Quasimodo carregant la bella Esmeralda a la seva gepa.I així he perdut un dia més de la cíclica existència, circular com les rodes de la Zephyr que encara conservo per esdevenir, tard o d'hora, llegenda mortal.
divendres, 11 de juny del 2010
IMATGES, MIRATGES, PEATGES I PLATGES
(comunitat terapèutica Mas Taba, 31 de maig del 2010)
Una catèrvola de zombis tan absent com addicte a un ésser viu que li canti la canya —"què n’has fet de la teva vida!?"— esnifa religiosament
les ordres obscures d’un comandant fantasmagòric que insisteix en navegar a la deriva i m’envolta tothora arrossegant-me a contracor a la mateixa aniquilació que han signat…
dijous, 10 de juny del 2010
GRANJA PORCINA
(comunitat terapèutica Mas Taba, 28 de maig del 2010)
Mamo la llet cranial de llurs temples
per a vèncer la temuda encefalina
beneita que m'ofusca la vista tot
negant-li sentiments a la visió.
negant-li sentiments a la visió.
Amb mirada aquosa repasso l’erm
dels meus ossos abandonats,
i a l’era… s’amuntega la merda.
i a l’era… s’amuntega la merda.
dijous, 22 d’abril del 2010
A PROPÓSITO DE…
desde dentro, trastocado
desde el centro de la
corona cerebral…
…de ese hombre no violento
que se mutila, sangriento…pero sediento de paz.
dimecres, 31 de març del 2010
CIKL®VITAL-CIKLOSTÁ#NÁ#TICO
Recibí un sopapo… y lloré.
Aún me estoy cagando
en el kabrón que me lo arreó.
en el kabrón que me lo arreó.
Tuve padres.
Tuve esposa.
Tuve madre.
La enterré.
Tengo hijos.
Sobreviven.
Sobreviven.
Tuve padre.
Lo enterré.
Tuve esposa.
Y la perdí.
Y ella a mí.
Tuvo suerte.
Marchité la Juventud
y envejecí sin Dignidad,
y envejecí sin Dignidad,
pero adquirí Lokura.
Olvidé cuántas neuronas
erráticas, cobardes y esquivas
huyeron del hipotálamo precoz,
tan prematuramente barbitúrico.
Ahora cuento los ingresos en urgencias.
Son tantos que voy a perder la cuenta.
Me he matado, mas no he muerto,
solo falta esperar el resultado.
Muero vivo. Vivo muerto.
Siento odio y tengo frío.
La sed de venganza
me reconforta.
¡Y te veré, Gusano!
(foto superior, Dolors A.; ullals, de Loup Garou;
foto inferior i tattoo, M. Hatelove; urpes, de Loup Garou)
diumenge, 29 de novembre del 2009
LA TEMPTACIÓ D'ÍCAR
(juliol del 2007-setembre del 2009)
No és cap mal auguri
perdonar aquell cabró,
tan temut com venerat.
Ha vingut a saludar-me,
és rere la gran finestra
i no puc fer-lo esperar.
Li put l'alè al malparit!
En sabré, d'obrir les ales?
Si no puc, no hi haurà vol.
Sobrevolant cellers i vinyes
fornicaré amb bótes velles
i ejacularé esperit de vi.
De nit, insultaré la lluna
(ben segur li diré puta).
No claudico, em suïcido.
S'imposa als mals records
la bromera que m’aliena
i em convida a no ser jo.
Quan alci la copa, moriré.
Serà ràpid, prou que ho sé.
Tant de bo no m’equivoqui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Qui és Loup Garou?
- Loup Garou
- St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
- Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.