CIKL®VITAL-CIKLOSTÁ#NÁ#TICO

Autocompassió Moderna (Rosa Luxemburg)

Fui parido. Un mal nacido.

Recibí un sopapo… y lloré.

Aún me estoy cagando
en el kabrón que me lo arreó.

Tuve padres.

Tuve esposa.

Tuve madre.

La enterré.

Tengo hijos.
Sobreviven.

Tuve padre.

Lo enterré.

Tuve esposa.

Y la perdí.

Y ella a mí.

Tuvo suerte.

Marchité la Juventud
y envejecí sin Dignidad,

pero adquirí Lokura.

Olvidé cuántas neuronas

erráticas, cobardes y esquivas

huyeron del hipotálamo precoz,

tan prematuramente barbitúrico.

Ahora cuento los ingresos en urgencias.

Son tantos que voy a perder la cuenta.

Me he matado, mas no he muerto,

solo falta esperar el resultado.

Muero vivo. Vivo muerto.

Siento odio y tengo frío.

La sed de venganza

me reconforta.

¡Y te veré, Gusano!

(foto superior, Dolors A.; ullals, de Loup Garou;

foto inferior i tattoo, M. Hatelove; urpes, de Loup Garou)

DESPRÉS DE L'APAGADA

(Donibane Lohitzune, Iparralde, 8 d'agost del 2009)

Catifa de vida extrínseca

i immutable vora el port.

Amunt i avall, constant,

la gent, res mai s'atura.

Cada matí la maquillen

pintors amb aquarel·les,

i fragància dels cafès la

perfumen; el soroll de la

marinada, l'urbà, l'humà i

dels motors fan la resta.

És… la plaça de la vila.

She's Not There (live) - Santana

LA REDUNDANT REITERACIÓ DE L’ESTIU DEFINITIU…

…ve precedida –Prima Veritas– d’una exultant bogeria

i la segueix, tard o d’hora, el merescut or de la

prejubilació-anticipada-per-endavant

–somiada dia rere dia, nit rere nit–

del llarg hivern que és la vida.

Moonshadow (Cat Stevens)

GAUCHA MELANCOLÍA

Donde manda marinero (Andrés Calamaro)

tu alma, Calamaro, acumula toda la pena

que Cafrune, Yupanqui o Falú no pudieron expresar,

porque la vida no da para expulsar tanta tristeza:

la soledad del gaucho ante un horizonte de pampa,

la irresistible desesperanza que genera esperar nada

(foto de Perdidaoscuras)

MAI ET TINDRÉ

(23 de febrer de 2009)

Menuda, un tros de dona!

Atractiva, a pesar meu…

Intel·ligent: com m'ignorà!

Turmentat –sí, vaig patir!– (tant m'és si no s'ho creu).

Exigent, i molt severa, no
és pas cap femme fatale,
però sí una… estricnina!

While My Guitar Gently Weeps

(George Harrison en directe; VOSE)

ZAPANDO ANTÍPODAS

Perfect Day (Elvis Costello & Lou Reed)

Compinchando pícaros sueños,

la generosa posadera meseteña oculta 

entre suaves bordados y medias negras
la noble llave de su grata alcoba y mullido lecho

y vierte apacibles sonrisas en la copa vacía
calmando mi avidez genital e insuflando sosiego
en tan quebrantada válvula mitral.

En su seno degusto agridulces labios húmedos,
temblorosos, hinchados, fogosos, solícitos
y el bálsamo cálido, penetrante y embriagador

de esa orquídea tan delicada me aturde e invita anhelante
a adentrarme en sus más acariciados misterios para,

en la tiesura del éxtasis, colmar la mirada perdida
de hidromiel que harto voraz lengua relame.

Rendido de amor pero erguido, derramo orgulloso
las lechosas lágrimas del deseo cumplido
en su bella, luminosa y gozosa faz.

LIQUIDACIÓ! RESTES DE SÈRIE!

Aprofiteu la benaurada crisi i feu-vos amb un nínxol amb vistes,

atès que, si fa no fa, demà us caldrà, però si no espavileu,

demà passat… a la fossa comuna!, que, ben mirat,

és la millor alternativa per ignorar

aquest paràgraf aburgesat i

estalviar-se maldecaps…

fins demà, passat

o l'altre…

i PROU!

Ghost Song (The Doors - VOSE)

ROMANÇOS DE CEC

Als enyorats anys setanta,

a la difunta BCN underground

–aquells que vàrem tripar amb l'LSD,

esdevinguérem ‘heroics’ junkies als 80's.

Els més agosarats moriren de sobredosi;

els més prudents, de SIDA poc després;

la resta, som uns vulgars nosferatus

(alguns, però, a contracor…)–

al nostre tempus fugit,

al Web Sense Nom.

www.lwsn.net

ALAKL SLPAK PTFKD (RÈKIEM)

Últim reducte d'aquella DÈKADÆNT

(acrònim neològic que llego indolent a la

tan inquietant i desagraïda posteritat),

la venerable llibreria MAKOKI,

AntreLlibertariAlKeLiSuavaLaPolla

AllòKePassavaTantForaKomDins

la plaça de Sant Josep Oriol i on
un indefallent Freak Brother

havia aturat el rellotge amb

el fum del cannabis indica,

ha mort d'inanició

…kontr@kultur@l

MaKoKi (Paraíso en Popgrama)

EL SOBIRÀ PLANYÍVOL

Està nevant. Pel finestral de palau ho miro i em grato el ous tot pensant que més enllà, a la ciutat, els edificis no deixen intuir els núvols…

Flocs gruixuts com collons víkings es dipositen suaument al terra del jardí, damunt dels camps i el sostre dels boscos tot oferint quietud, regalant pau, pixant silenci i dibuixant un paisatge serè.

Més enllà, l'asfixiant fum dels cotxes, les motos, els autobusos, el reverberant brogit dels cotxes, les motos, els autobusos, els estridents clàxons dels cotxes, les motos, els autobusos… governen tirànics, inflexibles, els no gens amoïnats però sí grisos carrers.

De tant en tant, els tramvies, que grinyolen però no fumegen, atropellen suïcides o vianants despistats o estressats.

Entre la remor antipàtica de les bombes de calor, les irritants sirenes d'ambulàncies, bombers o policia que no se sap mai d'on vénen tot són corredisses.

Oficinistes pelant-se de fred a la porta de la feina fumen àvidament dos o tres cigarretes en cinc minuts, mentre d'altres aprofiten el descans per pelar-se-la als lavabos d'allà on treballen.

Noies boniques reben piropos dels fumadors glaçats i noies somiades són munyides pels punys libidinosos dels oficionanistes…

Ah, la ciutat, quin bé de Déu… saber que resta lluny, ben lluny d'aquí, de mi, dels camps verds i enguany emblanquinats.

Penso en vosaltres, i em sap greu no poder compartir el que veig i no veieu, el que no veig però veieu, el que patiu i no pateixo...

Sa Majestat

Oskar I Gran Bastard del NoRural

Carta al rey Melchor (Albert Pla)