No és cap mal auguri
perdonar aquell cabró,
tan temut com venerat.
Ha vingut a saludar-me,
és rere la gran finestra
i no puc fer-lo esperar.
Li put l'alè al malparit!
En sabré, d'obrir les ales?
Si no puc, no hi haurà vol.
Sobrevolant cellers i vinyes
fornicaré amb bótes velles
i ejacularé esperit de vi.
De nit, insultaré la lluna
(ben segur li diré puta).
No claudico, em suïcido.
S'imposa als mals records
la bromera que m’aliena
i em convida a no ser jo.
Quan alci la copa, moriré.
Serà ràpid, prou que ho sé.
Tant de bo no m’equivoqui.