dimarts, 15 de juny del 2010

TABULA RASA


Ahir va suggerir de veure’ns,
i jo vaig dir “i tant que sí!”.
Ahir vàrem reconciliar-nos, i
això m’ha fet feliç.
Ahir vam estimar-nos, i
no cabia a la pell de goig…
Ahir ja és massa lluny, i
enguany espero l’avui.
L’avui és massa breu i
ja penso en el demà…
Ahir vaig ésser amb ella,
i vaig ser, per fi, feliç.
Ahir vaig ésser amb ella,
i el dia es feu petit…
Ahir vàrem fer l’amor,
i el llit resultà estret.
Ahir vam romandre plegats
fins que va haver de partir.
I, aleshores, vaig morir…

XOC

(sala de psiquiatria de l'HGG, 20 de desembre del 2009)

Em negaves d’amor
seccionant el meu alè
jugular. Un exèrcit gris
o negre, més silenciós
que fosc, ha pres sense
avís la meva fortalesa i
on ahir vaig somriure,
ara hi regna la tristor.

dilluns, 14 de juny del 2010

…DE L'ARBRE CAIGUT

(11 de gener del 2009) 


Llefiscós, li put el cos,
i d’un fil, li penja el tors.
Pot desfer-se’n, un ai al cor.
Liquat, cau a la claveguera,
efímer, lent, escàs, anorreat.
Vaixell poruc, coix, limítrof,
un cop al mar es dissol entre
sals i iodes, taules i períodes.
Fusta de merda, la seva platja,
la bromera, i sa petja, la ranera.

TRES MOTS, TRES MANERES

(sala de psiquiatria de l'HGG, 20 de desembre del 2009)



Morir d'amor és possible.
Morir en pau, desitjable.
Morir de debò, difícil.

Paradoxalment, Violeta Parra se suicidà als 49 anys d'edat per un amor no correspost.

diumenge, 13 de juny del 2010

HAMBRUNA

(UPD de Martorell, 14 de mayo del 2010)

Corazón llagado, en carne viva, palpitante no se resigna a dejar de latir.

La herrumbre lo corroe, pero no vence el ansia que le empuja a seguir adelante.

Lubricado con tu amor, tan exiguo, se desvanece tras cada recodo vacío de ti, por ti.

Busca olivos exultantes a los que exprimir su fruto amargo cual adiós.

Engaña al diablo, ahumado en su altar a las puertas de san Pedro, el jodido cancerbero.

Truena roto su rugir, lobo hambriento de tu carne, de un abrazo, de un desliz.

Triste sombra que se arrastra bajo la luna que, perseverante, lo aplasta fugaz.

Un río seco queda solo franquear; carece de puente, ¿y qué más da…?

Ayer fue, hoy ha sido, mañana… ¿será para volver a empezar?

dissabte, 12 de juny del 2010

CENICIENTA CORRUPTA

(vespre del 10 de març del 2010 al c/ de França; a la imatge superior, William Burroughs)

La calle está fría y,
como la sangre asesina,
repta intravenosa por la
dulzura insulsa del hada
madrina, vieja adicta a
nocivas fantasías.
Ni carrozas, ni varitas
ni chispitas… mas del
fino cristal del zapato
aparece… ¡una chuta!
Y de cortes profundos,
yugulares, borbotean
ingenio e infamia,
una vida agotada.

y el vómito biliar
del sueño roto.

VIA MORTA

(18 d'abril del 2009)



Pensar en tu em pren el Temps,
el Pas de la Vida, Dia rere Dia,
l'alegria, el pensament, la il·lusió.





El Moment robat cada Segon
esdevé Eternitat, i el Final de la
Fracció, un Instant… jo mateix.

Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.