dimecres, 31 de març de 2010

CIKL®VITAL-CIKLOSTÁ#NÁ#TICO


Fui parido. Un mal nacido.
Recibí un sopapo… y lloré.
Aún me estoy cagando
en el kabrón que me lo arreó.

Tuve padres.
Tuve esposa.
Tuve madre.
La enterré.
Tengo hijos.
Sobreviven.
Tuve padre.
Lo enterré.
Tuve esposa.
Y la perdí.
Y ella a mí.
Tuvo suerte.

Marchité la Juventud
envejecí sin Dignidad,
pero adquirí Lokura.

Olvidé cuántas neuronas
erráticas, cobardes y esquivas
huyeron del hipotálamo precoz,
tan prematuramente barbitúrico.

Ahora cuento los ingresos en urgencias.
Son tantos que voy a perder la cuenta.
Me he matado, mas no he muerto,
solo falta esperar el resultado.
Muero vivo. Vivo muerto.
Siento odio y tengo frío.
La sed de venganza
me reconforta.
¡Y te veré, Gusano!

(foto superior, Dolors A.; ullals, de Loup Garou;
foto inferior i tattooM. Hatelove; urpes, de Loup Garou)

divendres, 26 de març de 2010

DESPRÉS DE L'APAGADA

(Donibane Lohitzune, Iparralde, 8 d'agost del 2009)

Catifa de vida extrínseca
i immutable vora el port.
Amunt i avall, constant,
la gent, res mai s'atura.
Cada matí la maquillen
pintors amb aquarel·les,
i fragància dels cafès la
perfumen; el soroll de la
marinada, l'urbà, l'humà i
dels motors fan la resta.
És… la plaça de la vila.

dilluns, 22 de març de 2010

LA REDUNDANT REITERACIÓ DE L’ESTIU DEFINITIU…

ve precedida –Prima Veritas– d’una exultant bogeria
i la segueix, tard o d’hora, el merescut or de la
prejubilació-anticipada-per-endavant
–somiada dia rere dia, nit rere nit–
del llarg hivern que és la vida.

diumenge, 21 de març de 2010

GAUCHA MELANCOLÍA



tu alma, Calamaro, acumula toda la pena
que Cafrune, Yupanqui o Falú no pudieron expresar,
porque la vida no da para expulsar tanta tristeza:
la soledad del gaucho ante un horizonte de pampa,
la irresistible desesperanza que genera esperar nada

(foto de Perdidaoscuras)

dimecres, 17 de març de 2010

MAI ET TINDRÉ

(23 de febrer de 2009)



Menuda, un tros de dona!
Atractiva, a pesar meu…
Intel·ligent: com m'ignorà!




Turmentat –sí, vaig patir!(tant m'és si no s'ho creu).



Exigent, i molt severa, no
és pas cap femme fatale,
però sí una… estricnina!


(George Harrison en directe; VOSE)

diumenge, 14 de març de 2010

ZAPANDO ANTÍPODAS


Compinchando pícaros sueños,
la generosa posadera meseteñoculta 
entre suaves bordadosmedias negras
la noble llave de su grata alcoba y mullido lecho
y vierte apacibles sonrisas en lcopa vaa
calmando mi avidez genital e insuflando sosiego
en tan quebrantadalvula mitral.
En su seno degusto agridulcelabios húmedos,
temblorososhinchados, fogosos, solícitos
el bálsamo cálido, penetrante y embriagador
de esa orquídetan delicada me aturde e invitanhelante
a adentrarme en sus acariciados misterios para,
en la tiesura del éxtasis, colmala mirada perdida
de hidromieque harto voraz lengua relame.
Rendido de amor pero erguido, derramo orgulloso
las lechosalágrimas del deseo cumplido
en su bella, luminosa y gozosa faz.

dissabte, 13 de març de 2010

LIQUIDACIÓ! RESTES DE SÈRIE!


Aprofiteu la benaurada crisi i feu-vos amb un nínxol amb vistes,
atès que, si fa no fa, demà us caldrà, però si no espavileu,
demà passat… a la fossa comuna!, que, ben mirat,
és la millor alternativa per ignorar
aquest paràgraf aburgesat i
estalviar-se maldecaps…
fins demà, passat
o l'altre…
i PROU!

dijous, 11 de març de 2010

ROMANÇOS DE CEC


Als enyorats anys setanta,
a la difunta BCN underground
aquells que vàrem tripar amb l'LSD,
esdevinguérem ‘heroics’ junkies als 80's.
Els més agosarats moriren de sobredosi;
els més prudents, de SIDA poc després;
la resta, som uns vulgars nosferatus
(alguns, però, a contracor…)
al nostre tempus fugit,
al Web Sense Nom.

ALAKL SLPAK PTFKD (RÈKIEM)


Últim reducte d'aquella DÈKADÆNT
(acrònim neològic que llego indolent a la
tan inquietant i desagraïda posteritat),
la venerable llibreria MAKOKI,
AntreLlibertariAlKeLiSuavaLaPolla
AllòKePassavaTantForaKomDins
la plaça de Sant Josep Oriol i on
un indefallent Freak Brother
havia aturat el rellotge amb
el fum del cannabis indica,
ha mort d'inanició
…kontr@kultur@l


dilluns, 8 de març de 2010

EL SOBIRÀ PLANYÍVOL

Està nevant. Pel finestral de palau ho miro i em grato el ous tot pensant que més enllà, a la ciutat, els edificis no deixen intuir els núvols

Flocs gruixuts com collons víkings es dipositen suaument al terra del jardí, damunt dels camps i el sostre dels boscos tot oferint quietud, regalant pau, pixant silenci i dibuixant un paisatge serè.

Més enllà, l'asfixiant fum dels cotxes, les motos, els autobusos, el reverberant brogit dels cotxes, les motos, els autobusos, els estridents clàxons dels cotxes, les motos, els autobusos… governen tirànics, inflexibles, els no gens amoïnats però sí grisos carrers.

De tant en tant, els tramvies, que grinyolen però no fumegen, atropellen suïcides o vianants despistats o estressats.

Entre la remor antipàtica de les bombes de calor, les irritants sirenes d'ambulàncies, bombers o policia que no se sap mai d'on vénen tot són corredisses.

Oficinistes pelant-se de fred a la porta de la feina fumen àvidament dos o tres cigarretes en cinc minuts, mentre d'altres aprofiten el descans per pelar-se-la als lavabos d'allà on treballen.

Noies boniques reben piropos dels fumadors glaçats i noies somiades són munyides pels punys libidinosos dels oficionanistes

Ah, la ciutat, quin bé de Déu… saber que resta lluny, ben lluny d'aquí, de mi, dels camps verds i enguany emblanquinats.

Penso en vosaltres, i em sap greu no poder compartir el que veig i no veieu, el que no veig però veieu, el que patiu i no pateixo...

Sa Majestat
Oskar I Gran Bastard del NoRural

Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.