diumenge, 28 de febrer de 2010

DESTRUDO D'AGOST


M'agrada com ets, m'agradi o no,
exclamà, més beneit que enamorat.
M'agradava com eres, m'agradés o no,
advertí, amb més deteniment.
M'agrades quan no hi ets,
constatà perplex però amarat de serenor.
M'agrada quan no hi ets,
se sorprengué en recuperar la llibertat.
M'agradava quan no hi eres,
s'inquietà en percebre la seva absència.

D'un cop baix, m'abandonares…


…i d’aleshores ençà, enyora una disculpa.

ALTER EGO

(02 de setembre del 2009)

El meu germà és presoner d'un contratemps planetari que l’impel·leix a matar (…o morir) cada vint-i-vuit nits.

Paradoxalment, esdevenir llop l’allibera de la tirania del bé i el mal, dues nocives manilles que condemnen l’ésser humà a copsar la noció de  la transcendència,

que l'esclavitza  i converteix en  una anomalia de la naturalesa, en l'abjecta criatura dubitativa, mentidera i criminal que és.




Loup Garou obeeix només l’instint predador –…o de supervivència?– que dicta la lluna  quan plena desperta.


El Dr. Jekyll és addicte a Mr. Hyde. L'home llop, víctima d'una cruel i inesperada queixalada del destí, és, en canvi, un ésser innocent.



Pels seus neguits arcaics, estats d'ànim alterats, els radicals canvis d'humor,




l'eterna permanència en el dubte i la contradicció,




així com el tan unamunià i genuïnament cors sentiment tràgic de la vida que l'aclaparen, sap que és… un licantrop!



divendres, 26 de febrer de 2010

…I SERÀ UN MORBÓS PLAER

Aliè al ròssec de la sagnia,
dins l'abismal coltellada
la rovellada fulla de la
navalla el gangrenava.


Mala puta i sangonera!
En posar fi a aquella farsa
va jurar que si no se’n sortia
podrit de rancúnia la mataria.

dilluns, 22 de febrer de 2010

QUARES… MAL

(10 de maig del.2009)

QUARESMA, QUA RES MA, CUA RES , QUARESMAR-TE, QUAR ÉS MARTA, ETC.


Què en resta d’una vida en comú?
Una sardina avorrida i,
sota els llençols eixuts d’amor,
una cloïssa adormida.
Què se n’ha fet d’aquell xup-xup?
Del superflu i repudiat cupleid
sols un trist, inquiet batec.

(ilustración de Pedro Cantero)

diumenge, 21 de febrer de 2010

'MANDALA' (…¿A HACER GÁRGARAS?)


Si pregunto dónde radica la gracia de la vida,
no afirmes, te lo ruego, en uno mismo: es cinismo.

¿En el premonitor sopapo que recibe el recién nacido?
¿Acaso no presagia el lloro neonato una carcajada marchita?

Como tan divino juego de palabras advierto, me parto… de risa.
¡Vaya guasa llamar así a la inapelable sentencia que a morir nos condena!

Me aventuro a sugerir que existir no es absurdo, sino una broma de mal gusto,
en cuyo caso me consuela pensar a Dios –¡alabado sea!– adicto al humor negro.

dissabte, 20 de febrer de 2010

'KOAN' (M'HO DIRÀ?)

(reflexions al niu del cucut; 20.12.2009)

Atès que hem de morir sabem…


…paga la pena l’esforç de viure?


dimarts, 16 de febrer de 2010

EVIDÈNCIA

(reflexions al niu del cucut; 20.12.2009)



Sabedor com sóc d'efímer,
ho escric per prolongar-me
un xic més, per bé que inútil:
en un no res seré un cadàver.


diumenge, 7 de febrer de 2010

ADÉU, GENI ROIG


Tots vetllarem pels
àngels que deixes.
També de nosaltres
en tindrà cura.

ROÍDA ETERNIDAD

(reflexiones en el nido del cuco; 20.12.2009)


En el baldío lecho
del campo santo,

vano el miembro
y yermo el seso,






el exangüe cuerpo
guarda un silencio

insano y siempre
roto por las ratas.



divendres, 5 de febrer de 2010

DISSIPA'T, ANDRÒMINA!




De nit he somiat el record de
les soliues vigílies on nafres 
roents tant mal infligiren.








Pregava que fos el somni
inquiet un malentès allò
que ara em demanaves.









L’agafatós despertar matinal
ha dissipat alleujador que
havia somiat un somni.







De dia m’he proposat oblidar
tragèdies innecessàries que
prou enyoro somiant-les.






dilluns, 1 de febrer de 2010

EINSTEIN CRIA MALVES

(reflexions al niu del cucut; 20.12.2009)

Relativament, potser,
espai i temps res no són.
Inevitablement, però,
el temps esdevé mort,
i l’espai… un sepulcre.


Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.