(Sant Antoni de Vilamajor, 23 de desembre de 2008)
El reu, àvid, palpa la bena que li cobreix els ulls.
Els seus dits, àgils i irascibles, cerquen les parpelles
mentre llàgrimes d’alcohol esborren el rastre del dolor.
La justícia l’envolta i li reclama la vida, el tresor de l’illa.
El full cau del llibre; la crosta, de la ferida; la branca, de l’arbre;
les pestanyes, dels ulls… i plora de joia: s’ha punxat i sagna porpra.
Palpita, condensat, el plasma escàs, captiu.
I raja la forca del patíbul i tiba la força del garrot.
El finestral s’obre i el pres es llença al buit.
És un instant llarg com un sospir.
El retrunyiment és sublim, escandalós, brut.
I allà jeu ell, esbotzat, podrit, serè…
