En un bany d'escuma
alenteixo el meu cervell,
incapacitant-lo per a qualsevol servei.
D'aquí a esdevenir inútil no hi ha més que un projectil.
dimecres, 26 de gener del 2011
dilluns, 11 d’octubre del 2010
CRUJIDOS
(!0 de desembre de 1986)
sin fin del ascensor
eterno. Esperando
los ecos de murmullos
atroces que ascienden, vanidosos,
entre roídas paredes de color añejo.
Impertinentes chasquidos de vetusto metal,
sucio, imperfecto, inagotable. La madera, noble,
contrasta, silenciosa, inexacta, humilde, en su quehacer diario.
ANONIMAT
(Barcelona, 18 de junio de 1988)
Caminava immers en les seves cabòries, sense fixar-se en res del que l’envoltava. De fet, si avançava per la vorera era senzillament per pur instint, un acte reflex producte d’anys i panys realitzant cada dia el mateix recorregut, però no pas per ser conscient que hom no ha d’anar a peu per la calçada.
Sense veure’l venir, a poc a poc i sense fer soroll, un
home gris i anodí s’apropà a ell dubitatiu, inclinant el cap un xic a la dreta,
amb passos petits i insegurs. De sobte, va sentir a prop seu una presència que
li preguntava, amb veu tremolosa i quasi imperceptible, “vostè perdoni, però… ens
coneixem potser?”. L'interpel·lat, després de dur-se un ensurt de ca l’ample, va
respondre que no amb rotunditat, gairebé atemorit, alhora que s’enretirava uns
pams d’aquell desconegut.
L’estrany personatge es va disculpar i, sense solució de continuïtat, s’allunyà talment com un japonès, fent reverències uns quants metres sense donar-li l’esquena. Tanmateix, no va poder retrocedir més, atès que va ensopegar amb una galleda d'escombraries mal col·locada enmig de la vorera. L'autor de l'equívoc va caure enrere precipitadament i sorollosa, i es va desnucar en donar-se de cap contra una ronyosa motocicleta que acumulava pols entre un frondós plàtan i la maleïda brossa.
L’estrany personatge es va disculpar i, sense solució de continuïtat, s’allunyà talment com un japonès, fent reverències uns quants metres sense donar-li l’esquena. Tanmateix, no va poder retrocedir més, atès que va ensopegar amb una galleda d'escombraries mal col·locada enmig de la vorera. L'autor de l'equívoc va caure enrere precipitadament i sorollosa, i es va desnucar en donar-se de cap contra una ronyosa motocicleta que acumulava pols entre un frondós plàtan i la maleïda brossa.
El nostre home, però, malgrat l’ensurt inicial, davant d’aquest accident ni tan
sols es va immutar, ja que no coneixia de res la víctima, i va continuar el seu
camí preguntant-se, amb escàs interès, qui devia d’haver estat aquell individu que
semblava tan poca cosa…
diumenge, 10 d’octubre del 2010
FLOWER POWER
(Berna, Suïssa, octubre de 1980)
Fuisteis la joven generación del viejo sueño.
Llegué tarde, pero mi sueño sigue tan viejo
como antaño. Como el vuestro. ¿Acaso lo
olvidasteis? No, aún os gime dentro, pero
el tiempo os venció. Quizá yo también lo
olvide, mas no por viejo, sino por sueño.
dijous, 7 d’octubre del 2010
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Qui és Loup Garou?
- Loup Garou
- St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
- Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.