Està nevant. Pel finestral de palau ho miro i em grato el ous tot pensant que més enllà, a la ciutat, els edificis no deixen intuir els núvols…
Flocs gruixuts com collons víkings es dipositen suaument al terra del jardí, damunt dels camps i el sostre dels boscos tot oferint quietud, regalant pau, pixant silenci i dibuixant un paisatge serè.
Més enllà, l'asfixiant fum dels cotxes, les motos, els autobusos, el reverberant brogit dels cotxes, les motos, els autobusos, els estridents clàxons dels cotxes, les motos, els autobusos… governen tirànics, inflexibles, els no gens amoïnats però sí grisos carrers.
De tant en tant, els tramvies, que grinyolen però no fumegen, atropellen suïcides o vianants despistats o estressats.
Entre la remor antipàtica de les bombes de calor, les irritants sirenes d'ambulàncies, bombers o policia que no se sap mai d'on vénen tot són corredisses.
Oficinistes pelant-se de fred a la porta de la feina fumen àvidament dos o tres cigarretes en cinc minuts, mentre d'altres aprofiten el descans per pelar-se-la als lavabos d'allà on treballen.
Noies boniques reben piropos dels fumadors glaçats i noies somiades són munyides pels punys libidinosos dels oficionanistes…
Ah, la ciutat, quin bé de Déu… saber que resta lluny, ben lluny d'aquí, de mi, dels camps verds i enguany emblanquinats.
Penso en vosaltres, i em sap greu no poder compartir el que veig i no veieu, el que no veig però veieu, el que patiu i no pateixo...
Sa Majestat
Oskar I Gran Bastard del NoRural
