dilluns, 11 d’octubre de 2010

CRUJIDOS

(!0 de desembre de 1986)

Esperando el ruido
sin fin del ascensor
eterno. Esperando
los ecos de murmullos
atroces que ascienden, vanidosos,
entre roídas paredes de color añejo.
Impertinentes chasquidos de vetusto metal,
sucio, imperfecto, inagotable. La madera, noble,
contrasta, silenciosa, inexacta, humilde, en su quehacer diario.

SEGUR?

(13 de juny de 2009)

Els homes som desaprensius,
però les dones són cruels…

ANONIMAT

(Barcelona, 18 de junio de 1988)

Caminava immers en les seves cabòries, sense fixar-se en res del que l’envoltava. De fet, si avançava per la vorera era senzillament per pur instint, un acte reflex producte d’anys i panys realitzant cada dia el mateix recorregut, però no pas per ser conscient que hom no ha d’anar a peu per la calçada.

Sense veure’l venir, a poc a poc i sense fer soroll, un home gris i anodí s’apropà a ell dubitatiu, inclinant el cap un xic a la dreta, amb passos petits i insegurs. De sobte, va sentir a prop seu una presència que li preguntava, amb veu tremolosa i quasi imperceptible, “vostè perdoni, però… ens coneixem potser?”. L'interpel·lat, després de dur-se un ensurt de ca l’ample, va respondre que no amb rotunditat, gairebé atemorit, alhora que s’enretirava uns pams d’aquell desconegut.
L’estrany personatge es va disculpar i, sense solució de continuïtat, s’allunyà talment com un japonès, fent reverències uns quants metres sense donar-li l’esquena. Tanmateix, no va poder retrocedir més, atès que va ensopegar amb una galleda d'escombraries mal col·locada enmig de la vorera. L'autor de l'equívoc va caure enrere precipitadament i sorollosa, i es va desnucar en donar-se de cap contra una ronyosa motocicleta que acumulava pols entre un frondós plàtan i la maleïda brossa.
El nostre home, però, malgrat l’ensurt inicial, davant d’aquest accident ni tan sols es va immutar, ja que no coneixia de res la víctima, i va continuar el seu camí preguntant-se, amb escàs interès, qui devia d’haver estat aquell individu que semblava tan poca cosa…

diumenge, 10 d’octubre de 2010

FLOWER POWER

(Berna, Suïssa, octubre de 1980)

Fuisteis la joven generación del viejo sueño.
Llegué tarde, pero mi sueño sigue tan viejo
como antaño. Como el vuestro. ¿Acaso lo
olvidasteis? No, aún os gime dentro, pero
el tiempo os venció. Quizá yo también lo
olvide, mas no por viejo, sino por sueño.

dijous, 7 d’octubre de 2010

SENTÈNCIA DIVINA

(Barcelona, 1980)

El teu temps, la mort.
El teu espai, la tomba.

dissabte, 2 d’octubre de 2010

DESVETLLEM-NOS?

(Barcelona 1980)

L'insomni de l'existència

divendres, 1 d’octubre de 2010

LES QUATRE ESTACIONS

Cueja, furtiu, l’estiu, i
penetra, esquia, la tardor,
que, ferma, s’hi resisteix.
De la còpula estacional
naixerà… l'hivern.
D’ambdós sorgirà la
primavera, fèrtil com
un rèptil o un insecte.

Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.