dimarts, 25 de maig del 2010

GENS NI MICA

(10 de gener del 2009)

Trist, no res gairebé.
Erràtic, poruc, taciturn i
tanmateix el desig, poderós.
Res no ha estat gairebé dolent:
persegueix un soliu bri de plaer,
com l’alè càlid i el llavi tendre
del batec sonor. Res gairebé.

diumenge, 23 de maig del 2010

L'ESVORANC AL SENY

(11 de gener de 2009)

Esllavissat, un trau al cap.
Ferida mortal, un punt final.
Llàgrimes grises brollen dels
ossos cruixits, esfilagarsats.
La mortaixa embolcalla el tumor. Consumida, l’esma s’esvaeix
sense fer soroll.

CONCLUSIÓ

(UPD de Martorell, 13 de maig de 2010)

He après a distingir
amor d'estima
tot trobant-te a faltar.

SALIVA

(UPD de Martorell, 20 de maig de 2010)


El sol en una mano, temprano;
en la otra, el universo pagano.
Con la izquierda se masturba;
con la derecha, se la pela.
Su lengua vacuna no deja
rastro de esperma
…ni de estrellas.

KARMA

(UPD de Martorell, 17 de maig de 2010)

Retumbar de hojas muertas
martillea la sepulcral fosa
nasal del esqueleto otoñal
que se alzará a su debido
tiempo con la primavera anal
del proxeneta que fue deidad.

'ASTROMÍA'

(UPD de Martorell, 17 de maig de 2010)

Enjambres seductores
baten sus alas cual
planeta sideral.
Del zumbido, polvo
de estrellas ignotas
carraspea sin cesar.

dissabte, 22 de maig del 2010

UNA BANDA DE MOEBIUS

(UPD de Martorell, 16 de maig de 2010)

De la sang, ombres.
De la sangre, sombras.
De les ombres, bombes.
De las sombras, bombas.
De les bombes, carn.
De las bombas, carne.
De la carn, mort.
De la carne, muerte.
De la mort, vida.
De la muerte, vida.
De la vida, esperança.
De la vida, esperanza.
De l’esperança, desengany.
De la esperanza, desengaño.
Del desengany, oblit.
Del desengaño, olvido.
De l’oblit, nuesa.
Del olvido, desnudez.
De la nuesa, refugi.
De la desnudez, refugio.
Del refugi, consciència.
Del refugio, consciencia.
De la consciència, odi.
De la conciencia, odio.
De l’odi, venjança.
Del odio, venganza.
De la venjança, justícia.
De la venganza, justicia.
De la justícia, pau.
De la justicia, paz.
De la pau, futur.
De la paz, futuro.
Del futur, la fi de tot.
Del futuro, el fin de todo.

LA FERA ABATUDA

(Unitat de Patologia Dual del Psiquiàtric de Martorell, 25 d'abril de 2010)

Hores llargues com raigs de sol
assequen l’ànima i evaporen la vida
de la bèstia estesa a l’herba humida.

Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.