diumenge, 29 de novembre de 2009

LA TEMPTACIÓ D'ÍCAR

 (juliol del 2007-setembre del 2009)


No és cap mal auguri
perdonar aquell cabró,
tan temut com venerat.
Ha vingut a saludar-me,
és rere la gran finestra
i no puc fer-lo esperar.



Li put l'alè al malparit!
En sabré, d'obrir les ales?
Si no puc, no hi haurà vol.
Sobrevolant cellers i vinyes
fornicaré amb bótes velles
i ejacularé esperit de vi.



De nit, insultaré la lluna
(ben segur li diré puta).
No claudico, em suïcido.
S'imposa als mals records
la bromera que m’aliena
i em convida a no ser jo.





Quan alci la copa, moriré.
Serà ràpid, prou que ho sé.
Tant de bo no m’equivoqui.

dissabte, 28 de novembre de 2009

UN KLEENEX PER MADAME


M'emmetzinà quan sublimava
penetrant son cos imperfecte.
Una còpula plaent consumada
amb la fragant heroïna impura
que m'abrusa sense entranyes.


Amb tendres petons de Judes
va evocar una tornada i fugí.
Quan s'entrega a l'altre home
confonc amb gemecs de mort
la meva crepuscular ranera.




dijous, 26 de novembre de 2009

DESPULLES D'UN COMBAT


No t'he mort, endins bategues.
Gemega l'escalpel si per error et frega,
i la incisió el teu nom plora.
Fumejant terra cremada
(de mi ja res no queda)
deixes enrere. No et tombes,
algú hi haurà per donar-me sepultura.

TAUROMAQUIA


El punzante despecho de un amor pasado,
reciente, intenso, opuesto, mas no muerto,
hurga en mis exhaustas entrañas infantiles.
Le suplico al desprecio del olvido que me
abrase en el averno del rencor. La herida
gime besos inciertos que en hediondo pus
se tornan y ni cubierta de ceniza cicatriza.



dijous, 19 de novembre de 2009

NÈCTAR AMARG

El puny agre de l’absència
furga cruel el fruit ferit
a l’estèril verema que
regalima abatut d’oblit
l’amor fugit amb pressa.


dimarts, 17 de novembre de 2009

PROGRAMA DE MÀ


Aviat m’adormiré
 i ja no despertaré.
Poca cosa he fet
però jo descansaré.
Demà no seguiré
on avui romandré.
El cos el vendré
o me’n desempallegaré
i ni se n'adonarà,
ben aviat m'oblidarà.
No m’amoïnaré.
i tampoc hi pensaré.

dilluns, 16 de novembre de 2009

DATA DE CADUCITAT


Què n’és d’il·lús el temps
escàs que etern es creu
tot i el funest seguici
sord que dicta rere
seu l'inútil avenir
d'ençà que fou
engendrat per
soliu instant
bastard
a l'erm
si del
no-
res
O
(foto de perdidaoscuras)


diumenge, 15 de novembre de 2009

SOPADAJO

Deja de llamarte a engaño,
tanto da que comas sano o
en cagar pongas empeño:
 si le enseñas los cojones
perderás los genitales.
Es muy terca, la cabrona,
tanto que el hambre ignora.
Y cuando te pille, dale coba,
a la Muerte humor le sobra.


dimecres, 11 de novembre de 2009

RIMAS DEL HIJO PRÓDIGO

Aun muerto he renacido.
Y si he vuelto… ¿he ido?
He pecado y concebido,
no más hago lo indebido.

El buen Dios, compasivo
amo y señor, ¡Oh, Satán!,
me ha dado Su bendición:
ha hecho de mí picadillo.



Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.