LUMINAL

En el transcurs de la nit
el corb cerca la llum lunar,
que no il·lumina els prats.
Gemega mut per no despertar
guineus ni llops. I plora sord…
Enrere deixa el niu i la parella
per sempre més… no tornarà.
Un núvol l'oculta, fred, a les
portes del cementiri, buit.
Un nínxol l'engoleix per sempre més.
I a poc a poc es fa de dia…

LA FI DEL MÓN

(11 de novembre del 2011)

Passejaré pel pou
la meva ment malmesa,
el meu cervell coix.

Miraré el celobert
amb els meus ullals i
sabré que moriré.

M’enfilaré per parets humides
i lliscaré avall, al fons més fosc.

Imaginaré el sol i pensaré la lluna
i, silenciat, sentiré la remor del son.

MIASMA

Vaig apropar els meus llavis calents

als seus llavis roents.

Vaig notar les seves dents corcades

i la seva llengua de fusta humida.

Em vaig enretirar i vaig vomitar.

MATA-RATES

Estic ociós.
D’un cop de garrot mato el porc que duc a dins.

Ofego paraules i roncs, vòmits i rots.

Suren efluvis d’humors perduts,

d’honors corromputs, d’amors decebuts.
Sóc odiós.

SOBREVIURE

La mirada fixa, indefinida,

explora l’infinit foradant

la memòria del no-res, els

records perduts més enllà

de la vida perforada de

malícia, estupor i venjança.

Es precipita la parpella

del present agre i del futur

inexistent i indesitjat pel

penya-segat de la confusió.

AMOR CANÍBAL

Et mossego i estossego.

Un bocí d’orella brolla

dels meus pulmons
tafaners, sonors, primitius.

La meva sort bronquial,

triomfal es venja de la

teva fugissera orella

malaurada i femenina.

BROMA PESADA

L’eruga avança.

S’estira primer

com el guió baix
d'un text inacabat

i s’arronsa després

com l'ena del niu

de l’ocell que la

devorarà aviat.