DEGLUCIÓ

Com un vaixell totpoderós

vers l’infinit beso l’horitzó

perpètuament i em precipito

ple d’amor molt més enllà,

engolit pel blau de l’oceà.

CÀNTIC

L’oriol canta a Montserrat, que no és aquí, desolada.

L’Oriol s’esbotza el cap a Montserrat, que és allà.

L’oriol se'n va volant.

L’Oriol és mort.

PRESSIÓ

D’esquitllentes, la vida em sobrepassa, àgil.

De front, la mort em busca, covarda.

PASSIÓ

Per despit, li tallo el coll.

Ple d’amor, li menjo el cony.

Amb el temps, rovello els ous.

A destemps, oi que m’entens?

LES CINC ESTACIONS

Abans d’ahir. Ahir. Avui. Demà. Demà passat.

L’endemà esquitxa el present amb la brutícia del passat.

I ningú no pot lliurar-se'n, de l'adéu.

OCÀS

El bosc tot ho tapa.

Els brots s’amunteguen, estèrils.

La bogeria insemina la molsa impossible.

Al cap i a la fi, la foscor del vespre.

TRENCADISSA

Enterbolit, em deixo caure.

Ensopego amb un fil de vida eixelebrat,

i em trenco el cap. Sóc mamífer…

Ulls esbatanats. La fi del camí.

Allà, allà mateix.