(entre Vilamajor i Marata, l'octubre de 2005)
El Sol, espaterrant i
luxuriós, envesteix
la Lluna nit rere nit,
dia sí i dia també.
Fent-se l’estreta però
pol·linitzada pel llum,
gemega de calor i
es dilata de plaer.
Erectes muntanyes
ejaculen amb desgana
uns núvols feixucs que
regalimen carenes avall.
La Lluna, frígida i
fugissera, s’exhibeix,
irritant, amb la boca
ben oberta de desig.
Els tensos volcans
a Terra esdevenen
fonedissos, precoços,
espessos i lubricats.
Mentidera fel·latriu
la seva llum és tan
freda com asexuada i
falsa la seva mirada.
