divendres, 8 de febrer del 2013

FATA MORGANA


El record del passat el constreny,
reproduït, multiplicat, en imatges d’un mirall.
El plaer pausat, candent, del moment
retorna vigorós, cruel, vertiginós,
a queixalades humides, explosives.
Desfet, coents llàgrimes de vori
destil·la llur membre rabiós.
D’ella resta el somriure complagut
de l’entrega amorosa i infèrtil.
Inesborrable, la imatge el remet, malmès,
al racó desfigurat d’un temps enllà,
on vol tornar per reviure l’instant perdut.

Visitants i lectors

Arxiu del blog

Qui és Loup Garou?

La meva foto
St. Antoni de Vilamajor, Baix Montseny, Catalunya, Poland
Udolo les nits de lluna plena; les altres, ronco estrepitosament.