CARTA DE NAVEGACIÓ

La nau de la meva tristesa

sura a l’estany del meu cor.

Les ones de la meva pena

trenquen a les platges del record,

encara tebi.

S’imposa naufragar el deixant d'ella

per convènce'm que ja no em vol

i, així, poder-la odiar.

TORRE DE VORI

Des de la meva talaia,

assegut, clavat en el present,

miro –que no veig– passar la gent,

coneguda, desconeguda,

però l’anònim sóc jo.

CADENES

La solitud s’aferrava amb força

a llurs turmells.

Estàtic, veia com la vida s’escapolia

entre boscos d’imatges ferotges.

Rapinyaires antipàtiques rosegaven

tendrums de vent, que cruixia

en la foscor del dia…

i a la seva fesomia les arrugues

li escorxaven la mirada…

PREC

El desig m’embolcalla poderós

i m’escanya amb el record

d’abraçades, risotades

i de sexe ple d’amor.

L’angúnia em corprèn i lliga

les imatges, congelant-les,

doloroses, pudoroses, exitoses…

Vull tornar-les a fruir, joiós,

amb tu, per sempre, i així

alliberar-me del dolor…