LA PALMA DE LA MÀ

(comunitat terapèutica Mas Taba, entre el 29 y el 31 de maig del 2010)

Quan la buidor més absoluta i el major desinterès copulen donen a llum la insatisfacció més abismal.

He sentit esquelles a prop i un pastor escridassant llurs gossos —insignificants però eficients i aparentment feliços— per governar un ramat de cabres boges que se’n volia anar… de putes?

I he descobert la riera. Sota una mena de figuera, sentint la remor del líquid element i bèsties ocultes he restat, com sempre, a l’espera de veure La Serp, que tanmateix no ha fet acte de presència.

A la caixa tonta no he vist la Cindy Lauper ben vestida però sí en Quasimodo carregant la bella Esmeralda a la seva gepa.

I així he perdut un dia més de la cíclica existència, circular com les rodes de la Zephyr que encara conservo per esdevenir, tard o d'hora,  llegenda mortal.

Born To Be Wild (Steppenwolf a Easy Rider)

IMATGES, MIRATGES, PEATGES I PLATGES

(comunitat terapèutica Mas Taba, 31 de maig del 2010)

Una catèrvola de zombis tan absent com addicte a un ésser viu que li canti la canya —"què n’has fet de la teva vida!?"— esnifa religiosament les ordres obscures  d’un comandant fantasmagòric que insisteix en navegar a la deriva i m’envolta tothora arrossegant-me a contracor a la mateixa aniquilació que han signat…

…voluntàriament?

Soul Sacrifice (Santana a Woodstock, 1969) 

GRANJA PORCINA

(comunitat terapèutica Mas Taba, 28 de maig del 2010)

Mamo la llet cranial de llurs temples

per a vèncer la temuda encefalina

beneita que m'ofusca la vista tot
negant-li sentiments a la visió.

Amb mirada aquosa repasso l’erm

dels meus ossos abandonats,
i a l’era… s’amuntega la merda.

GENS NI MICA

(10 de gener del 2009)

Trist, no res gairebé.

Erràtic, poruc, taciturn i
tanmateix el desig, poderós.

Res no ha estat gairebé dolent:

persegueix un soliu bri de plaer,

com l’alè càlid i el llavi tendre

del batec sonor. Res gairebé.

L'ESVORANC AL SENY

(11 de gener de 2009)

Esllavissat, un trau al cap.

Ferida mortal, un punt final.

Llàgrimes grises brollen dels

ossos cruixits, esfilagarsats.

La mortaixa embolcalla el tumor. Consumida, l’esma s’esvaeix
sense fer soroll.

CONCLUSIÓ

(UPD de Martorell, 13 de maig de 2010)

He après a distingir
amor d'estima

tot trobant-te a faltar.

No puedo vivir sin ti (Coque Malla)

SALIVA

(UPD de Martorell, 20 de maig de 2010)

El sol en una mano, temprano;

en la otra, el universo pagano.

Con la izquierda se masturba;

con la derecha, se la pela.

Su lengua vacuna no deja

rastro de esperma

…ni de estrellas.