CENT UN GRAUS CELSIUS

(agost de 2003)

Em crema el pit i és tant

l’odi i tanta la rancúnia

que inclús l’estómac

rep el cop de puny.

Per què dol tant si

res no he agreujat?

Oh, Déu, si ets just

degolla els autors

d’aquesta ignomínia!

Imploro, per la

innocent indefensió

dels meus ignorats

fills, que la Teva

presumpta justícia

implacable, polvoritzi

els traïdors i traïdores,

i que Dante testifiqui

en favor nostre…i

puguem veure-ho.

Que l’afronta,

irreparable però

sí inevitable

als nostres pares

esdevingui verí,

de generació

en generació

…malgrat que les

rates s’immunitzin.

DESENGANY

(07 de desembre de 2009)

Pompadour no era una flor,

ni tan sols la flor d’un dia.

Plena de punxes la tija,
el cuc es clavà l’espina entera.

En dos cossos es partí,
mes no morí, i el dolor fou gran.

Enguany, ambdós cucs s’arrosseguen.
Un recorda dolgut l’engany distret, infecte.
L’altre no oblida, però molt odia.
Busquen flors, però no pas d’un dia,

sinó de debò, perfumades de dolçor,
que no embafin de mentida: una ortiga,
una planta fina, digna, sense pètals enganyosos
i que per saba no dugui metzina.

DESAPAREGUDA EN COMBAT

(sala de psiquiatria de l'HGG, 20 de desembre del 2009)

Com tot d'una es redueix la vida
a un record, a un instant.

Allò que hom haurà perdut
es limitarà a una carícia al clatell,

a un somriure, a un petó dens…

I l'ànsia de viure
es perd amb un amor fugit,
desentès, incomprès.

El futur penja de tu.
La clau per envellir
rau en recuperar
aquells gestos tan bells que,
de sobte, em negares i que,
gojós encara, vull repetir
fins a fondre’m extenuat.

Amb tanta força m'abraçares
que el meu cor vas escanyar.

Soul Kitchen (The Doors; VOSE)

XOC

(sala de psiquiatria de l'HGG, 20 de desembre del 2009)

Em negaves d’amor

seccionant el meu alè

jugular. Un exèrcit gris

o negre, més silenciós

que fosc, ha pres sense

avís la meva fortalesa i

on ahir vaig somriure,

ara hi regna la tristor.

She's in Parties (Bauhaus)

IMATGES, MIRATGES, PEATGES I PLATGES

(comunitat terapèutica Mas Taba, 31 de maig del 2010)

Una catèrvola de zombis tan absent com addicte a un ésser viu que li canti la canya —"què n’has fet de la teva vida!?"— esnifa religiosament les ordres obscures  d’un comandant fantasmagòric que insisteix en navegar a la deriva i m’envolta tothora arrossegant-me a contracor a la mateixa aniquilació que han signat…

…voluntàriament?

Soul Sacrifice (Santana a Woodstock, 1969) 

GRANJA PORCINA

(comunitat terapèutica Mas Taba, 28 de maig del 2010)

Mamo la llet cranial de llurs temples

per a vèncer la temuda encefalina

beneita que m'ofusca la vista tot
negant-li sentiments a la visió.

Amb mirada aquosa repasso l’erm

dels meus ossos abandonats,
i a l’era… s’amuntega la merda.

…I SERÀ UN MORBÓS PLAER

Aliè al ròssec de la sagnia,
dins l'abismal coltellada

la rovellada fulla de la
navalla el gangrenava.

Mala puta i sangonera!

En posar fi a aquella farsa
va jurar que si no se’n sortia
podrit de rancúnia la mataria.