CARTA DE NAVEGACIÓ

La nau de la meva tristesa

sura a l’estany del meu cor.

Les ones de la meva pena

trenquen a les platges del record,

encara tebi.

S’imposa naufragar el deixant d'ella

per convènce'm que ja no em vol

i, així, poder-la odiar.

TORRE DE VORI

Des de la meva talaia,

assegut, clavat en el present,

miro –que no veig– passar la gent,

coneguda, desconeguda,

però l’anònim sóc jo.

CADENES

La solitud s’aferrava amb força

a llurs turmells.

Estàtic, veia com la vida s’escapolia

entre boscos d’imatges ferotges.

Rapinyaires antipàtiques rosegaven

tendrums de vent, que cruixia

en la foscor del dia…

i a la seva fesomia les arrugues

li escorxaven la mirada…

PREC

El desig m’embolcalla poderós

i m’escanya amb el record

d’abraçades, risotades

i de sexe ple d’amor.

L’angúnia em corprèn i lliga

les imatges, congelant-les,

doloroses, pudoroses, exitoses…

Vull tornar-les a fruir, joiós,

amb tu, per sempre, i així

alliberar-me del dolor…

VIÀTIC

Del beuratge en va fer
esperit de vida.
I es mortificava combregant sol.
Ebri d'engany, transitava els
paranys de l'existència.

LUMINAL

En el transcurs de la nit
el corb cerca la llum lunar,
que no il·lumina els prats.
Gemega mut per no despertar
guineus ni llops. I plora sord…
Enrere deixa el niu i la parella
per sempre més… no tornarà.
Un núvol l'oculta, fred, a les
portes del cementiri, buit.
Un nínxol l'engoleix per sempre més.
I a poc a poc es fa de dia…

LA FI DEL MÓN

(11 de novembre del 2011)

Passejaré pel pou
la meva ment malmesa,
el meu cervell coix.

Miraré el celobert
amb els meus ullals i
sabré que moriré.

M’enfilaré per parets humides
i lliscaré avall, al fons més fosc.

Imaginaré el sol i pensaré la lluna
i, silenciat, sentiré la remor del son.