(11 de novembre del 2011)
Passejaré pel pou
la meva ment malmesa,
el meu cervell coix.
Miraré el celobert
amb els meus ullals i
sabré que moriré.
M’enfilaré per parets humides
i lliscaré avall, al fons més fosc.
Imaginaré el sol i pensaré la lluna
i, silenciat, sentiré la remor del son.
