AMOR A LA CASSOLA

Cuinar-te. Cremar-te.

Incendiar el teu somriure imbècil.

Observar, passiu i embogit,

com et desfiguro el rostre.

Les flames, soterrades, bulliran

el teu cervell estúpid.

Guisar la teva desintegració,

deformar el teu cos preciós.

Desitjo veure’t morir
cridant de dolor.

Miraré la cassola, satisfet

del meu crim venjatiu,

i devoraré els teus pits,

els teus llavis, els teus ulls.

Quan acabi de dinar-te,

eructaré.