29 de gener del 2014
No era estiu encara
i a la meva era,
erma, trista i desnodrida,
vas brotar fresca i blava
com el mar elegant,
colossal i poderós.
Amb el respecte d’un marí
vaig obrir els braços
per rebre’t plena i sinuosa
en una onada de plaer.
Ara nedo com un peix
lliure, satisfet de viure
al teu medi humit,
amorós i sense fronteres.
Estimo les teves fondàries
insondables, plantoses i sàvies.
