DESTRUDO D'AGOST

Pálido reflejo (Andrés Calamaro)

M'agrada com ets, m'agradi o no,

exclamà, més beneit que enamorat.

M'agradava com eres, m'agradés o no,

advertí, amb més deteniment.

M'agrades quan no hi ets,

constatà perplex però amarat de serenor.

M'agrada quan no hi ets,

se sorprengué en recuperar la llibertat.

M'agradava quan no hi eres,

s'inquietà en percebre la seva absència.

D'un cop baix, m'abandonares…

…i d’aleshores ençà, enyora una disculpa.

ALTER EGO

(02 de setembre del 2009)

El meu germà és presoner d'un contratemps planetari que l’impel·leix a matar (…o morir) cada vint-i-vuit nits.

Paradoxalment, esdevenir llop l’allibera de la tirania del bé i el mal, dues nocives manilles que condemnen l’ésser humà a copsar la noció de  la transcendència,

que l'esclavitza  i converteix en  una anomalia de la naturalesa, en l'abjecta criatura dubitativa, mentidera i criminal que és.

Loup Garou obeeix només l’instint predador –…o de supervivència?– que dicta la lluna  quan plena desperta.

El Dr. Jekyll és addicte a Mr. Hyde. L'home llop, víctima d'una cruel i inesperada queixalada del destí, és, en canvi, un ésser innocent.

Pels seus neguits arcaics, estats d'ànim alterats, els radicals canvis d'humor,

l'eterna permanència en el dubte i la contradicció,

així com el tan unamunià i genuïnament cors sentiment tràgic de la vida que l'aclaparen, sap que és… un licantrop!

…I SERÀ UN MORBÓS PLAER

Aliè al ròssec de la sagnia,
dins l'abismal coltellada

la rovellada fulla de la
navalla el gangrenava.

Mala puta i sangonera!

En posar fi a aquella farsa
va jurar que si no se’n sortia
podrit de rancúnia la mataria.

QUARES… MAL

(10 de maig del.2009)

…QUARESMA, QUA RES MA, CUA RES MÀ, QUARESMAR-TE, QUAR ÉS MARTA, ETC.

Què en resta d’una vida en comú?

Una sardina avorrida i,

sota els llençols eixuts d’amor,

una cloïssa adormida.
Què se n’ha fet d’aquell xup-xup?

Del superflu i repudiat cupleid

sols un trist, inquiet batec.

(ilustración de Pedro Cantero)

'MANDALA' (…¿A HACER GÁRGARAS?)

Si pregunto dónde radica la gracia de la vida,

no afirmes, te lo ruego, en uno mismo: es cinismo.

¿En el premonitor sopapo que recibe el recién nacido?

¿Acaso no presagia el lloro neonato una carcajada marchita?

Como tan divino juego de palabras advierto, me parto… de risa.

¡Vaya guasa llamar así a la inapelable sentencia que a morir nos condena!

Me aventuro a sugerir que existir no es absurdo, sino una broma de mal gusto,

en cuyo caso me consuela pensar a Dios –¡alabado sea!– adicto al humor negro.

'KOAN' (M'HO DIRÀ?)

(reflexions al niu del cucut; 20.12.2009)

Atès que hem de morir sabem…

…paga la pena l’esforç de viure?

Serenade to a Cuckoo (Jethro Tull)

EVIDÈNCIA

(reflexions al niu del cucut; 20.12.2009)

Sabedor com sóc d'efímer,

ho escric per prolongar-me

un xic més, per bé que inútil:

en un no res seré un cadàver.

ADÉU, GENI ROIG

Tots vetllarem pels

àngels que deixes.

També de nosaltres
en tindrà cura.

ROÍDA ETERNIDAD

(reflexiones en el nido del cuco; 20.12.2009)

En el baldío lecho

del campo santo,

vano el miembro

y yermo el seso,

el exangüe cuerpo

guarda un silencio

insano y siempre

roto por las ratas.

DISSIPA'T, ANDRÒMINA!

OK, perdón (Andrés Calamaro)

De nit he somiat el record de

les soliues vigílies on nafres 

roents tant mal infligiren.

Pregava que fos el somni

inquiet un malentès allò

que ara em demanaves.

L’agafatós despertar matinal

ha dissipat alleujador que

havia somiat un somni.

De dia m’he proposat oblidar

tragèdies innecessàries que

prou enyoro somiant-les.

EINSTEIN CRIA MALVES

(reflexions al niu del cucut; 20.12.2009)

Relativament, potser,

espai i temps res no són.

Inevitablement, però,

el temps esdevé mort,

i l’espai… un sepulcre.

Exit Music (for a film) de Radiohead (Brad Mehldau Trio)